Sant Valentí: Patró
Conten que, temps era temps, el Pla de Bages va patir un eixut de 7 anys en què no va caure una sola gota d'aigua. La fam, la misèria i la pesta planaven intensament damunt de la contrada, que s'anava despoblant en proporcions alarmants.
Un monjo llec del monestir de Sant Benet, que era mig beneitó, no parava de dir que, si el pare abat li donava permís, ell aniria a cercar unes relíquies que farien ploure: les relíquies de Sant Valentí!
Amb l'autorització del pare abat, les va anar a buscar a Tolosa, les va agafar i se les va emportar. I vet aquí que al seu pas van començar a passar moltes coses...
Les campanes de Tolosa en van engegar soles, i els tolosans en adonar-se, el van començar a seguir. Quan va arribar al riu Garona el monjo es va veure atrapat perquè els tolosans el seguien, però de cop i volta les aigües del riu es van partir i li van obrir pas fins que va poder travessar el llit del riu. Els tolosans els van deixar de seguir.
En arribar al Pont de Cabrianes va fer parada en un molí on la molinera anava de part i estava a punt de morir. El monjo va omplir un got d'aigua, va posar-hi les relíquies al damunt i l'aigua va convertir-se en un vidre transparent i cristal·lí. La partera al mirar el vidre va reaccionar i va poder parir sense cap tipus de perill. Aquell vidre, únic al món, ha obrat grans miracles, sobretot afavorint parts.
El frare va seguir el seu camí fins arribar al monestir, on les campanes van anunciar la seva arribada i van fer processó presidida pel pare abat.
Les mares del Pla de Bages invoquen a Sant Valentí perquè faci parlar aviat, clar i de pressa als infants. Les vídues de Manresa anaven a visitar la imatge de Sant Valentí per trobar un bon home casador.
Es creu també, que el 14 de febrer es casen els ocells i per això Sant Valentí és el patró dels caçadors d'ocellets. I no sabem per quina raó però també era patró dels estafadors, dels malpagadors, dels trampistes i dels enredaires.
Així mateix també es demanava l'ajuda de Sant Valentí quan plovia massa, perquè en algunes contrades l'abundància de pluja perjudicava els conreus.
Sembla que Sant Valentí pot recordar algun geni més o menys relacionat amb el retorn del bon temps, amb el revifament de la vegetació, amb el rejoveniment del Sol i amb la fecundació o fertilitat. Per això últim, hi ha costums europees, el 14 de febrer, amb l'aparellament, el festeig, i el dia dels enamorats.